divendres, d’agost 03, 2007

No se ni on estem

Abans d'ahir escrivia des de Meknes, doncs ara a Midlet. No ha sortit quasi res com esperavem. Primer de tot el bus de Meknes a Azrou va sortir quasi dues hores més tard del previst, durant el camí es va avariar i per acabar de matar el tema quan arribem ens diuen que les motxilles estaven a Meknes. Els molt cabrons rient i ni una puta sola disculpa. Els que ja em coneixeu podeu arribar a pensar com estava dels nervis. Ens diuen que a la nit passa un altre bus i ens les portarà. Què va passar? El bus ni va parar. El día següent ens diuen que ni s'havien mogut les motxilles de Meknes i que a la tarda les tindríem. Vam escriure una mega carta de reclamació que servirà per molt i a la tarda van arribar per fi. Com a mínim vam aprofitar el dia anant a unes muntanyes on havia "macacos" en pseudollibertat. Una excursió molt maca, un dia de relax que era necessari. Quan tornem a recollir motxilles, anem a comprar els bitllets per la nit per baixar quasi ja al desert i no en queden. Mecagonlaputa. Per a l'endemà comprem un bitllet cap a qualsevol lloc que estigui més al sud d'on estàvem. Aquest lloc resulta ser Beni Mellal queja coomença a estar a prop de Marrakech (el cantó contrari on volíem anar). El bus al següent lloc continua sent massa tard i agafem un cap a l'est per continuar baixant. Ara mateix portem unes 9 hores de bus i si tot va bé a les dues de la matinada agafem un cap a Rissani que ja està a les portes del desert. ueeeeeeeeee

Esperem demà veure la posta de sol des de les dunes del principi de Sahara. Vinga bona nit!!!

Anem a sopar i a pillar el bus. Continuem informant.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Weeeeeeeee

Jo vull veure les fotos dels caretos al veure lo de les motxilles :P
Fotos,fotos,fotos!!!

Anònim ha dit...

és txulo anar seguint els teus comentaris, et transporta. Al tanto, com més nerviós et posis o bé més riuen o bé més nerviosos es posen. Alguna vegada havia pensat en anar a veure els macacs aquests. Diuen que han localitzat algun lleó de l'artlas, un animal que s'havia donat per extingit. Uns andalusos han plagat unes zones amb detectors sofisticats a l'espera de poder localitzar-ne algún. Ho sé per l'Eugeni que hi vol anar.

David ha dit...

No ens posem nerviosos. Ens ho prenem ja tot a broma. Però les dues darreres vegades que ha hagut problemes ens hem posat bordes perquè no haguéssim aconseguit res.